Mentalitat de blanc
És un article del membre de la XARXA BASCA ROJA Alfontso Mtnez Lizarduikoa publicat al diari GARA el 12 d' octubre de 1999 en el quexplica que Euskal herria es l' últim poble indígena de la Europa antiga.

* MENTALITAT DE BLANC

Alfontso Martínez Lizarduikoa * Doctor en Ingenieria. Filòsof.

A una recent lectura sobre la visió del món a les cultures indígenes, vaig trobar un concepte que m' impressionà profundament ja que, en en la meua opinió, es pot trasplantar sense grans variacions a les relacions que manté el Poble Basc amb els estats veïns (i també pobles) espanyol i francès. Aquest concepte es ferereix a la visió que la cultura occidental té de els pobles indígens i com, davant la seua incapacitat per comprendre-l's, els racionalitza segons la seua pròpia lògica, radicalment diferent de la de aquells pobles als que fa referència, sorgint doncs alló que els indígens denominen la "mentalitat de blanc".

Desde sempre m' he demanat per què en la dura lluita que per la emancipació nacional i social ha portat a terme la esquerra abertzale, molts cops hem estat millor compressos per la gent del nostre poble, encara que fossin de dretes, que per les masses populars i per els lluitadors espanyols o francessos que eren de esquerres. Ara me n' adono de que part de la resposta a aquesta pregunta la trobem (ademés de en la economia) també al terreny de la antropologia i la psicologia social.

Els pobles indígens com el basc posseeixen una sabiduria mil·lenaria relacionada amb el medi natural, el seu aprofitament i gestió equilibrada, posseeixen una història (pre-història) de la que procedeixen les seues arts per a la vida i el treball, aixins com la seua personalitat colectiva.

Tenen molts d' ells una forta conciència matriarcal, colectivista i igualitària que els converteixen en l' avançament del socialisme real i, a més, la major part de els citats pobles, posseeixen llengües primigenies en les que es van inventar gran nombre de les categories conceptuals que, encara, utilitzem els contemporanis. Més encara, aquestos pobles han aconseguit el miracle de portar tota aquesta sabiduria y experiència, vives, fins les portes del segle XXI.

Totes aquestes característiques identificatives indigenistes topen de front amb el model capitalista, en el qual la diferència cultural, la gestió econòmica descentralitzada, la ecologia global, el feminisme i els valors de la familia matriarcal, el treball lúdic i creatiu, les relacions igualitaries, el consum no compulsiu... son uns valors inassimilables, ja que minen les bases ideològiques en les quals el capitalisme asenta la explotació i la alienació de les masses, alienació aquesta totalment necessaria per al funcionament globalitzat de la depredació econòmica en aquesta fase de imperialisme. De aquesta manera, eixos pobles, petits i marginats, que venen de les profunditats de la història humana, per el sol fet de voler continuar existint tal com són, es converteixen en esència en nuclis antiimperialistes. Són un mal exemple per a la humanitat adormida, a la que proclamen que es possible viure d' una altra forma i que aquesta manera es molt superior a la del model capitalista.

Davant aquesta situació, l' imperialisme econòmic, amb els seus fronts, polític, militar i mediàtic, ataca per un doble front. Als natius, repressió sense contemplacions. Als ja dominats (al nostre cas les masses civils dels actuals estats español i frances), alienació sistemàtica, fins aconseguir el pensament unic o "mentalitat de blanc". La mentalitat de blanc és una estructura psicològica de pensament tancat. Un sistema lògic i simbòlic en el que les masses alienades es senten segures. És una mentalitat reduccionista i aislacionista, que no pot percebre la universalitat ni la diferència. És tracta d' una mentalitat excloent que preten destruïr alló que no comprén (la lógica de l' altre).

Doncs bé, aquest article d' avuí, no és un article guerrer (encara que pugui incomodar alguns) i està dirigit a eixa massa civil espanyola i francessa (alienada per una indoeuropeització de mil·lenis) a la que volem fer particip de la sabiduria d' un poble al que tenen el privilegi (molts potser no puguin comprendre aixo encara) d' observar de ben aprop: Euskal Herria, l' últim poble indígena de la Europa Antiga.

Volem parlar-vos encara que vingau d' una d' una cultura que ens intenta aniquil·lar. Peró per que pugueu escoltar el nostre missatge heu de renunciar per un moment a la vostra "mentalitat de blanc". Heu d' aprendre a escoltar i potser, el que encara sera més dur, escoltar veus indígenes no domesticades als vostres oïdes blancs. No volem forçar-vos a viure, sentir i pensar com nosaltres, pero sí volem que ens accepteu com sóm, com bons veïns desde la diferència.

Escoltan't-nos sense tabús és probable que trobeu, també, alguna resposta als vostres propis problemes i que en eixe procés experimenteu una curació espiritual i emocional que mai no habrieu pogut imaginar. Avui, com a primer pas d' aquesta teràpia de grup, vos envie unes idees per la reflexió, de Régis Debray, un intelectual dels vostres que ja a començat a escoltar i a comprendre: "Primitiu no és donar la esquena al present. No és alló que ha quedat darrere, sino el sobstrat. No és alló que ha caigut en desús, sino lo profund. No és allo caduc, sino lo rebujtjat. Hi ha gran quantitat de misteris culturals contemporanis als que només es pot penetrar amb els ratjos X de les societats indígenes".